EL CLUB BANYETES I ELS AIGUAMOLLS DE RUFEA

Hi havia una vegada a Lleida hi vivia un caragol que es deia Banyetes que li agradava molt estar amb els seus amics de diferents nacionalitats i per això van decidir fer un club anomenat “Club Banyetes”: Els amics estaven junts a classe quan la Corxi, professora de música els hi va dir als seus alumnes que marxaven d’excursió per tal deque ells coneguessin la cultura però que ells proposessin en quin lloc anar. El caragol lleidatà Banyetes que li encantava ajudar als demés i fins i tot fer de guia de Lleida a la classe els hi va proposar: 

-Que us sembla professora si avui fem unaexcursió als Aiguamolls de Rufea amb bici i fem pícnic? Així si vols que coneixem la cultura doncs és bona idea que ens ensenyis la natura que els envolta, que et sembla Corxi? 

La professora va contestar: -Trobo que és molt bona idea. Si, fem-ho, però ho farem de manera que aprofitarem per fer una mica d’esport llogant bicicletes per un dia. 

Els amics van dir: Perfecte. 

Van sortir de classe tots els amics del Club Banyetes juntament amb la professora i van anar cap a l’oficina de Turisme de Lleida ja que la Corxi feia poc que havia començat a treballar a l’escola i no coneixia molt bé la ciutat. 

Professora: Bon dia, voldríem llogar bicis per anar d’excursió. 

Turisme de Lleida: Si i tant, però aquí no en lloguem. Podrieu trobar lloguer de bicis dins la ciutat en aquests punts del mapa on us marco. No hi ha cap persona. Tu pagues per un dia tants diners i després la pots torna a deixa al mateix lloc que l’has agafat o en qualsevol dels altres punts (actualment a Lleida no està però a la llarga seria bona idea). 

Professora del Club Banyetes: Moltíssimes gràcies per la informació. 

Professora: Jo aniré al davant de vosaltres caminant ja que sé on estan els punts de les bicis i vosaltres hem seguiu. 

Amics: D’acord. 

Professora: Ja hi som. Us explico com funciona: Mireu primer que tot lo que heu de fer és agafar els diners, posar-los en aquesta màquina i després us donarà un tiquet i quan acabeu les deixeu al punt el qual l’heu agafat o bé a un altre punt. 

Un cop agafades les bicicletes és varen posar en marxa amb el banyetes anant davant fent de guia. Una vegada arribats als Aiguamolls de Rufea van deixar les bicicletes aparcades i llavors el Plusi, un amic del Banyetes com té forma de gota d’aigua va dir: 

Plusi: - Mireu, aquests són uns aiguamollsartificials creats al marge del riu Segre al terme municipal de Lleida és a dir són unes basses restaurades per la Paeria i que es troben situades prop de l'ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l'embassament d'Utxesa. 

Corxi: Bon dia nois, com jo sóc la professora abans de dinar farem tallers. Primer heu de dibuixar els Aiguamolls de Rufea i finalment el que farem serà cantar. 

Així va ser primer van dibuixar els aiguamolls i després van cantar ja que ella era professora de música.

La Chavela, la Pau, Li i companyia van 

preguntar a la Corxi: 

-Voleu que ja comencem a preparar el pícnic? És que sinó se’ns farà molt tard per després marxar amb les bicicletes.  

La professora va contestar: -Perfecte, en quin lloc creieu que el podem preparar?

La Li va respondre: Que us sembla si ho fem davall de l’arbre, així no ens tocarà tant el sol i no ens cremarem tant. 

Mentrestant tots estaven preparant el pícnic per dinar a l’aire lliure en un lloc on no faci molta calor ni fresca i s’estigui bé la Toxina i en Plutó, que ella és una bruixa amiga del Banyetes molt dolenta i ell era un enemic de la colla Banyetes, van desaparèixer de la vista dels seus amics i van aprofitar per cremar tots els arbres que els envolta i tirar tot tipus d’escombraries com ara deixalles per als aiguamolls artificials de Rufea per tal d’amargar-los-hi el dia als demés i els faci marxar corrent de repent. 

Tots els amics van dir: Molt bona idea. Per cert sabeu on és troba la Toxina i en Plutó?

El Banyetes respon: -No ho sé, però no sentiu una mica d’olor a cremat? 

Els altres van contestar: -Si, ara que ho dius si. D’on deu venir? Podem fer una cosa anem a fer una inspecció per al nostre voltant a veure si veiem el que passa. 

I així ho van fer, tots els amics que quedaven del Banyetes junt amb la professora menys la Toxina i en Plutó van anar a mirar d’on podia prevenir aquella olor a cremat. 

Anant caminant i caminant de repent van trobar-se que els arbres estaven cremant. En aquell moment no tenien quasi res a l’abast, solament tenien una galleda que portaven per posar-hi la brossa. Així que el Plusi, que és la gota d’aigua va proposar:-Escolteu nois, i si agafem la galleda que portàvem per posar els escombralls i l’omplim d’aigua dels aiguamolls i així apaguem el foc? 

Amics del Plusi: Bona idea companys. 

A continuació van anar cap als tolls i és van quedar parats ja que trobaren deixalles i brossa dins l’aigua. 

 Tots els amics: Oh no! Que ha passat? Quan hem arribat aquí al matí hi eren? 

Banyetes: NO hi estaven. Qui haurà sigut la persona dolenta que hagi embrutat el medi ambient? Ara que hi penso, escolteu nois ja fa estona que no trobem als nostres companys Toxina i Plutó. Voleu dir que no ho hauran fet ells!? Ja sabeu que ells són capaços de fer el que calgui per fer-nos malbé el dia. 

Els altres amics: És veritat que sempre fan el mateix. Algú de nosaltres tenim alguna idea?

Li: Fem una cosa, tots junts pleguem totes les deixalles dels tolls d’aigua i després apaguem el foc. Que us sembla? 

Els altres amics: Genial. Comencem! 

És van ficar en marxa i juntament amb la seva mestra varen posar-se les piles formant un equip. Un cop recollides les deixalles i apagats el foc del bosc que els envoltava van anar a buscar als amics que els faltava. Els va costar moltíssim la feina que van fer en equip per aquest mateix motiu varen caminar hores per trobar-los ja que la mestra tenia tota la responsabilitat ja que això feia malbé el medi ambient i en aquest lloc no és podia fer foc ja que feia dies que no havia plogut i perquè tot el paisatge que els envoltava era de secà. 

La professora i els amics és varen perdre caminant. Després d’hores i hores d’haver caminat van arribar a l’ermita de Butsènit on un cop allí van trobar als seus dos amics i alumnes que faltaven i que havien ocasionat aquella desgràcia. 

 Professora: Hola nois, és pot saber perquè vau produir aquell desastre de cremar el foc i el de llençar les deixalleries als tolls dels aiguamolls de Rufea i perquè després vàreu desaparèixer? Volem una explicació. 

Toxina i Plutó: -Ho sentim moltíssim el que hem fet però ja sabeu que nosaltres som dels que ens agrada portar-nos malament i donar-vos pel sac quan anem als llocs fent qualsevol entremaliadura. 

Professora: Molt malament. Sabíeu que per culpa de la dolenteria vostra ara resulta que el paisatge ja no queda bonic perquè queda cremat i no és poden tirar deixalles i brossa al terra!?. Hi ha uns contenidors que serveixen per reciclar que són de diferents colors. Al groc és tira els envasos de plàstic com per exemple botelles d’aigua,..., el blau és per paper i cartró, el verd és pel vidre i el marró és per la fracció orgànica on podeu llençar-hi restes de carns i ossos com també fruita, etc. per tal de que recicleu i aquest gest que feu en reciclar-ho s’anomena reciclatge. A classe ho estudiarem més a fons. Ara heu après la lliçó i heu entès perquè no s’ha de fer? 

Toxina i Plutó: Si, ho sentim i ho entenem perfectament. Ens sap molt greu haver-ho fet, no ho sabíem tot això, no ho farem mai més. 

Professora: -Ara que ho heu entès tot doncs comencem a caminar fins allà on hem fet el pícnic i per tant on hem deixat les bicicletes ja que hi ha molta estona de camí. 

Van anar caminant i després d’arribar al lloc on havien fet el pícnic ja s’estava fent fosc així és que van agafar les bicicletes i van tornar un altre cop cap a Lleida. Una vegada arribats a la ciutat, van anar al lloc on havien agafat les bicicletes i van anar caminant cap a l’escola que és d’on comença i acaba l’excursió on tots els amics junts és van acomiadar i cadascú va anar cap a casa seva amb moltes ganes de tornar-se a veure on van aprendre molt sobre cultura i altres coneixements gràcies a la mestra on van viure feliços i van menjar anissos.